Segon TimeLapse del muntatge de l'escenografia de Nit de Reis

Segon muntatge de l'escenografia dissenyada per E.R. per a l'obra de Shakespeare Nit de Reis, que va fer servir A.A. per al seu projecte de final de carrera a l'Institut del Teatre. Aquesta vegada fet amb una càmera bona, es nota la diferència. M'agrada especialment com queda el final del vídeo, quan comencen a entrar els actors. No estava previst que fos així, senzillament era l'horari que tenien previst, i la casualitat ha fet que quedés bé per si sol. Potser en faré una segona versió, i faré que el final vagi més lent, i així es vegin millor les cares i gestos de tothom.

 

Primer TimeLapse del muntatge de l'escenografia de Nit de Reis

Primer muntatge de l'escenografia dissenyada per E.R. per a l'obra de Shakespeare Nit de Reis, que va fer servir A.A. per al seu projecte de final de carrera a l'Institut del Teatre.

La qualitat és una mica pobre ja que vaig fer les fotos amb el telèfon mòbil (amb l'aplicació SpyCam) més aviat com a experiment i pq sabia que l'havíem de tornar a muntar, i per tant tindria una segona oportunitat per fer-ho bé.

Bijuteria amb estany

Fa un temps (anys) se'm va ocórrer que podia fer alguna cosa amb l'estany més enllà d'utilitzar-lo per soldar, per exemple bijuteria, ja que és molt fàcil de fondre i treballar-hi, també prou barat.
La cosa consisteix en fer una figura, fer-ne un motlle invers, i tirar-hi estany fos. Ràpidament se solidifica i queden resultats força interessants.

Per ara n'he fet dos models, molt barrocs cal dir, unes arracades clavicèmbal i una agulla de pit viola de gamba.
 

Les fotos del procés:

La figura de plastilina (3 models per si un cas)

Part inferior del motlle assecant-se

Part inferior del motlle ja assecada

Fent la part superior del motlle

Les dues parts seques

Els tres motlles definitius (val la pena fer-ne varis exemplars, per si un no t'agrada, o es trenca)

El procés de fusió i posar l'estany al motlle:

I finalment:

La viola

La viola acabada i polida, només queda afegir-hi una agulla a sota

I exactament el mateix procés amb les arracades clavicèmbal. Força més complicades, bàsicament perquè eren més petits i fer la figura de plastilina requeria força precisió.